Si alguna cosa caracteritza a este Valencia CF és la seua capacitat per a competir de tu a tu davant qualsevol rival, amb independència del potencial econòmic o de les absències que puga tindre Marcelino a l'hora de confeccionar la seua formació titular.
Davant l'Arsenal FC no podia comptar amb cap dels dos pivots defensius més habituals, Kondogbia i Coquelin, i el tècnic asturià va apostar per variar el seu dibuix més habitual, triant el 1-3-5-2 amb Diakhaby com a “escuder” de Parejo i Carlos Soler.
Era la primera vegada amb el València CF que ocupava aqueix rol, però sobre la gespa va mostrar la seua capacitat, desplegant el seu físic en tasques defensives i optant per ser pràctic amb la pilota, rebent i passant amb rapidesa.
En les accions d'estratègia va ser un malson per a la defensa de l'Arsenal FC aprofitant el seu joc aeri, que en el minut 11 es va alçar més que la resta de futbolistes per a anotar el temporal 0-1 de cap, el tercer de Diakhaby amb l'elàstica del Valencia CF, després dels anotats en LaLiga al Sevilla FC i Villarreal CF.